Estudià a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic del departament d’Història Medieval. Els seus primers treballs foren dedicats a la relació entre el comerç i l’economia (La Corona de Aragón y el reino de Mallorca en el primer cuarto del siglo XIV, 1986), tema al qual continuà dedicant estudis posteriors, com el capítol “Activitats econòmiques” que, juntament amb Gaspar Feliu, escriví per al volum III de la Història de Barcelona (1992).
L’altre camp de les seves investigacions fou la història social, principalment les reaccions multitudinàries enfront els terratrèmols en la societat medieval: Fuentes y metodología para el estudio de las reacciones sociales frente a los seismos medievales en Cataluña (1987) i, en col·laboració amb altres autors, El terratrèmol de 1373 al Pirineu: efectes a Espanya i França (1994); a més, participà en un equip de la Unió Europea sobre sismicitat històrica entre el 1990 i el 1994.
També feu estudis d’investigació social sobre l’alimentació, entesa com a mecanisme de poder, com Société féodale et alimentation XII-XIII, i participà en l’obra europea més ambiciosa en aquest camp, la Histoire de l’alimentation (1996), publicada en cinc llengües. Juntament amb Jesús Contreras creà el Centre d’Estudis Alimentaris a la Universitat de Barcelona.
Fou membre i vicepresident primer (2005-09) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).