i Antoni Soler i Guasch | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Antoni Soler i Guasch

SinònimToni Soler
Periodisme
SinònimToni Soler
Toni Soler
Ara.cat
periodisme period
Periodista, humorista i realitzador de televisió conegut com Toni Soler.
Figueres, Alt Empordà, 4 de juny de 1965

Llicenciat en història, s’inicià com a periodista a la premsa local de Badalona i posteriorment treballà als diaris Avui (1987-90) i El Observador. El 1995 entrà a Ràdio Barcelona, on treballà com a guionista del programa humorístic El terrat, dirigit per Andreu Buenafuente, amb el qual continuà col·laborant posteriorment en diversos programes de Televisió de Catalunya, a partir de l’any 1995. Columnista del diari La Vanguardia, és un dels principals impulsors i col·laboradors del diari Ara, publicat des del novembre del 2010.

En 1997-2000 s’emeté Malalts de tele, el primer programa dirigit per ell, que el 1998 fou guardonat amb un premi Ondas. El 2000 començà el programa radiofònic, també d’humor i actualitat, Minoria absoluta, emès per RAC1, guardonat amb el premi Gaziel de periodisme (2003), els premis Ciutat de Barcelona i Ondas (2006) i Premi Nacional de Comunicació, en l’apartat de radiodifusió (2008). El 2006, després de Set de nit i Set de notícies, programes televisius de curta durada en els quals traslladà el format de Minoria absoluta, s’inicià la retransmissió de  Polònia, paròdia de l’actualitat política catalana i espanyola que obtingué un gran èxit i que el 2007 rebé també un Ondas. En 2008-17 s’emeté, amb la mateixa fórmula paròdica, Crackòvia, sobre l’actualitat esportiva, en la direcció de la qual també participà. Des del setembre del 2017 dirigeix i presenta el programa humorístic d’actualitat Està passant.

És autor de llibres de temes i gèneres diversos, entre els quals hi ha les novel·les d’història i política ficció Pretèrit imperfecte (1994) i L’última carta de Companys (2009), la crònica política Roca, l’últim segon (1995), les narracions Els mals moments (1996), una Història de Catalunya (modèstia a part) (1997), Amb llengua o sense (2008), assaig sobre la situació del català i el seu futur, L'última carta de Companys (2009) i El 14 d’abril. Macià contra Companys  (2011, a partir del guió de la pel·lícula del mateix títol de Manuel Huerga del qual fou autor), ficcions novelades sobre aquests dos líders polítics,  a més dels humorístics Diccionari poc útil (1997) i Vota’m inútil! (2003). També ha escrit Badalona davant del mirall (2000), Minoria absoluta al país del tripartit (2005), La Penya en 75 paraules (2006), El llibre mediàtic de Polònia (2007) i Cabòries! La volta al Polònia en 80 gags (2008), el 2018 publicà El tumor, una crònica de l'experiència viscuda arran de la malaltia del seu pare, i el 2020 Un bon cel. El zelador d'Olot, una reflexió sobre la mort a partir d'un cas real de crònica negra. L’any 2016 impulsà la revista trimestral de divulgació històrica El Món d’Ahir, publicada exclusivament en paper, que el 2018 rebé el premi a la millor revista de l’any de la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals.

Llegir més...