Aurora Redondo i Pérez

(Barcelona, 1 de gener de 1900 — El Escorial, 10 de juliol de 1996)

Actriu.

Vida

Debutà a set anys al Teatre Romea de Barcelona en l’obra infantil Doncell qui cerca muller, amb la companyia d’Adrià Gual. Ja adolescent, treballà amb Enric Borràs fent Terra baixa i Don Juan Tenorio. El 1925 es casà a Madrid, on desenvolupà la major part de la seva carrera, amb l’actor Valeriano León, parella que formà companyia pròpia que interpretà els germans Álvarez Quintero, Muñoz Seca, etc., i aconseguí renovats èxits arreu de l’Estat, en particular amb sainets de Carlos Arniches, com Padre Pitillo i Es mi hombre. En començar la Guerra Civil es traslladaren a l’Argentina contractats per Lola Membrives.

Mort el seu marit el 1955, trigà a retornar a la interpretació, però es mantingué en actiu amb una vitalitat inusitada fins a noranta-cinc anys. Recreà peces com Maribel y la extraña familia i Melocotón en almíbar, ambdues de Miguel Mihura —aquesta darrera la interpretà al Teatre Goya de Barcelona el 1994 (premi Memorial Margarida Xirgu 1993-94)—, entre d’altres.

En el cinema debutà a Santa Isabel de Ceres (1923, José Sobrado de Ónega) i Mancha que limpia (1924, José Buchs). Després interpretà un seguit de papers, no sempre protagonistes i provinents del teatre, en El padre Pitillo (1954, Juan de Orduña); Ninette y un señor de Murcia (1965, Fernando Fernán Gómez); Buenos días, condesita (1965, Luis César Amadori); Las bicicletas son para el verano (1983, Jaime Chávarri); Yo soy esa (1990, Luis Sanz), i El cianuro. . . ¿solo o con leche? (1993, José Miguel Ganga). A la televisió, intervingué en Històries de cara i creu, Anillos de oro, El último café, la sèrie Los ladrones van a La Oficina (1994, Tito Fernández) i Canguros (1995).

Al llarg de la seva dilatada carrera fou guardonada amb el Premio Nacional de teatre (1961), el premi María Guerrero (1984), la Medalla d’Argent al mèrit en les belles arts (1987), el premi Miguel Mihura (1992), la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts (1993), el premi Memorial Margarida Xirgu (1994) i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit artístic (1994).

Altres films

1954 Cañas y barro, J. de Orduña.

1960 Amor bajo cero, R. Blasco.

1967 Un millón en la basura, J.M. Forqué.

1968 Cómo sois las mujeres, P. Lazaga.

1969 De profesión sus labores, J. Aguirre.

1970 El hombre que se quiso matar, R. Gil.

1973 Separación matrimonial, A. Fons.

1976 Tengamos la guerra en paz, E. Martín.

1978 El hombre que yo quiero, J.J. Porto.

1982 Corazón de papel, R. Bodegas.

1984 Violines y trompetas, R. Romero-Marchent.

1989 Siempre Xonxa, C. Piñeiro.

1991 Mala hierba, J.L.P. Tristán.

Bibliografia

  • Román, M.: “Valeriano León y Aurora Redondo. Apadrinados por Arniches”, Los cómicos. Royal Books, Barcelona 1995, vol. I, p. 97-101.