cèl·lula

f

Àrea de cobertura elemental en un sistema de radiotelefonia mòbil cel·lular, dins la qual hi ha una estació base que atén i gestiona les trucades dels abonats que es trobin en aquesta àrea.

Sol ésser aproximadament hexagonal, perquè aquesta forma evita que dues cèl·lules contigües se superposin i també fa mínim el nombre d’estacions necessàries per a cobrir un territori determinat. Gràcies a l’estructura cel·lular, hom pot reduir el nombre de freqüències del sistema: les cèl·lules veïnes formen un grup ( cluster ) i fan servir freqüències diferents, i aleshores la freqüència a què opera una d’aquestes cèl·lules pot ésser utilitzada en una cèl·lula d’un altre grup.