Posteriorment es multiplicaren les troballes; les més abundants foren les realitzades pel professor Miquel Crusafont a diverses localitats de la depressió del Vallès-Penedès. Malgrat això, fins els anys vuitanta, el coneixement que es tenia d’aquest grup de primats es reduïa a fragments dentals i cranials. Finalment, l’any 1995 es descobrí al jaciment de Can Llobateres un esquelet molt complet d’un individu mascle de l’espècie Dryopithecus laietanus, que relaciona aquesta forma amb altres hominoides eurasiàtics, com l'Ouranopithecus i el Sivapithecus. Una reconstrucció tridimensional del crani d’aquest gènere mostra uns esquelets facial i neurocranial relativament curts, com també la manca d’una cresta sagital. Tanmateix, una nova anàlisi de la posició filogenètica de Dryopithecus, basada principalment en restes cranials trobades al Miocè de Rudabánya, Hongria, indica que aquest animal està més estretament relacionat amb els simis africans i els humans. S'ha estimat que la massa del cervell de Dryopithecus amb relació a la seva massa corporal era relativament elevada, com en altres homínids (grans simis i humans). Aquest fet implica que la mida del cervell ha canviat poc des de l’origen dels homínids, excepte en la línea evolutiva dels humans.
El terme significa literalment, “simi dels boscs’.