i interaccionisme simbòlic | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

interaccionisme simbòlic

substantiu masculím
Sociologia
sociologia sociol
Corrent sociològic que analitza els components subjectius de la sociabilitat.

Aquest tipus d’enfocament teòric de la sociologia fou desenvolupat per G.H.Mead, que atorgava una importància extraordinària als símbols i al llenguatge com a elements centrals de la interacció humana. El terme interaccionisme simbòlic, però, fou proposat per H.Blumer l’any 1937. L’origen de l’interaccionisme simbòlic cal cercar-lo en el món antic. Els pragmàtics anglosaxons (C.S.Peirce, W.James, J.Dewey) ja introduïren algunes de les idees que posteriorment caracteritzaren aquesta escola de pensament, com, per exemple, les de comunitat d’interpretació dels signes. L’originalitat de l’interaccionisme simbòlic rau a considerar l’acció recíproca dels homes com el fenomen social bàsic, i creure que els signes fan visible aquesta interacció. Des d’aquesta perspectiva, entitats com la societat, les institucions, les classes socials o la consciència col·lectiva no són realitats independents de les interaccions socials. Per a l’interaccionisme simbòlic, el comportament humà no és una simple reacció a l’entorn, sinó un procés interactiu de construcció de l’entorn. Aquesta idea s’expressa amb la fórmula de W.I.Thomas: “allò que és definit com a real, és real en les seves conseqüències”. L’interaccionisme simbòlic ha estat molt actiu als Estats Units i ha tingut molta importància en els inicis dels estudis de sociologia urbana de l’escola de Chicago (E.C.Hughes, R.E.Park), en les teories de l’etiquetatge (H.S.Becker, 1963), en les investigacions d’E.Goffman sobre les “institucions totals"(1961), en els ritus d’interacció (1967) i en l'etnometodologia(Garfinkel, l967).

Col·laboració: 
JoBu

Llegir més...