OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

llinatge

substantiu masculím
Antropologia
antropologia antrop
Grup de persones que formen una unitat social pel fet de poder remuntar el seu origen a un mateix avantpassat comú conegut.

Els seus integrants es reconeixen mútuament com a parents. L’atribució principal del llinatge es manifesta en la prohibició del matrimoni entre els seus membres (exogàmia), encara que també incorpora, de forma variable, atribucions religioses, econòmiques, polítiques i culturals en general. Aquesta unitat és central per al desenvolupament de la teoria del llinatge, que dominà l’antropologia social anglesa (i després, l’antropologia cultural nord-americana) des dels anys quaranta fins als seixanta. Evans-Pritchard, un dels màxims representants de la teoria, defineix llinatge com un grup d’agnats, morts o vius, el parentiu mutu dels quals pot traçar-se genealògicament —a diferència d’un clan, on el vincle amb l’avantpassat comú no pot resseguir-se genealògicament i aquest és una mena de figura mítica—. La pertinença a un llinatge pot ser transmesa per via masculina (patrilineal) o femenina (matrilineal). La primera fórmula dóna com a resultat patrillinatges; la segona, matrillinatges. En tots dos casos els grups són mixts, encara que la condició de pertinença es rebi a partir dels homes o bé de les dones.

Col·laboració: 
JBeC / JMiP

Llegir més...