Un règim meritocràtic és regit pel principi de la igualtat d’oportunitats. Ni l’herència, ni les relacions socials, ni l’atzar expliquen l’èxit d’un individu. Les societats amb un règim meritocràtic, però, no són pas igualitàries; això sí, les desigualtats que s’hi generen són producte d’una competició igualitària. Una meritocràcia perfecta és una utopia, però les societats sempre són més o menys meritocràtiques. L’ideal meritocràtic s’enfronta al problema de garantir una mesura objectiva del talent que sigui independent dels avantatges heretats. Generalment són l’escola i la universitat les que garanteixen un procés de selecció objectiu i eficient. Molts autors es mostren crítics amb aquesta visió. Així, P.Bourdieu i J.C.Passeron consideren que una de les principals tasques del sistema educatiu és reproduir les desigualtats de classe. El funcionament del sistema educatiu com un sector institucional autònom contribueix a reproduir l’estructura de desigualtat social, alhora que ajuda a legitimar-la, ja que la presenta (o la fa aparèixer) com una estructura essencialment democràtica, resultat d’un procés marcat, precisament, per criteris meritocràtics.
f
Sociologia