Vida i obra
Cursà estudis de filologia francesa a la Universitat de Barcelona, que completà amb estudis de lingüística aplicada a les universitats de Caen i Estrasburg. Professora d’institut, es dedicà posteriorment a l’ensenyament de llengües estrangeres. És col·laboradora de diferents mitjans de comunicació (El País, La Vanguardia, L’Avenç, El Periódico de Catalunya, Catalan Writing, etc.).
La seva trajectòria com a narradora començà amb la novel·la No se sap mai (1996), i ha continuat amb Com unes vacances (1998, premi Prudenci Bertrana i Cavall Verd), Tot un caràcter (2001), Millor que no m’ho expliquis (2004, premi Ciutat de Barcelona), Un home de paraula (2006, que rebé els premis Salambó d’aquest any, Terenci Moix i Maria Àngels Anglada del 2007 i el premi internacional Scrivere per Amore 2008 arran de la traducció a l’italià), Una tempesta (2009), La dona veloç (2012, premis Ramon Llull i El Setè Cel 2013), L’aniversari (2016), Germanes (2021) i La mestra i la Bèstia (2023, premi Òmnium).
En el gènere juvenil, és també autora de la novel·la L’escola estrambota (2005). Ha publicat també els reculls de contes Si és no és (1997, premi Ribera d’Ebre) i Marxem, papà. Aquí no ens hi volen (2004). L’any 2013 rebé el Premi Nacional de Cultura del CoNCA. Els seus llibres han estat traduïts al castellà i a diverses llengües estrangeres.
Bibliografia
- Diversos autors: “Imma Monsó”. (Pàgines centrals). Caràcters, 41, p. 24-28.
- Lunati Maruny, Montserrat: (2007): Imma Monsó: la narrativa de la ironia i la diferència. Vic, Eumo.