Llicenciat en història de l’art per la Universitat Paul-Valéry de Montpeller. Durant l’any 1987, que passà a Prats de Molló fent tasques de substitució del servei militar per la seva condició d’objector de consciència, entrà en contacte amb el català literari. El 1988 s’incorporà al setmanari El Punt Catalunya Nord, i després de la seva desaparició continuà col·laborant en El Punt com a corresponsal a la Catalunya del Nord i a França. Col·laborador també en altres mitjans, entre d’altres Enderrock i Vilaweb, és un dels capdavanters de la defensa del català i de la cultura catalana a la Catalunya del Nord, a través de la col·laboració a la Casa de la Generalitat a Perpinyà (des del 2005) i també com a lletrista per a grups musicals de la Catalunya del Nord, com ara Blues, i iniciatives com el Manifest revulsista nord-català (1998, amb Pascal Comelade i Àlex Renyé) i la participació en el col·lectiu literari Emili Xatard, que el 1995 publicà l’obra Perpinyhard.
Inicià la trajectòria com a novel·lista amb l’obra Els ulls de sorra (1993), on vincula la guerra d’Algèria amb l’extrema dreta a França. Continuà amb Vagons robats (1996), novel·la centrada en personatges marginals, l’eròtica Cirera (1997), la policíaca El crim de l’escriptor cansat (2000), El dia de l’ós (2004, premi Joan Crexells), recreació al·legòrica d’una tradició nord-catalana, la distopia Aiguafang (2008, premi Crítica Serra d’Or 2009), Les cròniques del déu coix (2013, il·lustrada per Perico Pastor), una reinvenció de la mitologia grecoromana a partir de la institucionalització del cristianisme amb la qual el 2014 guanyà la Lletra d’Or, El navegant (2016, premi Crítica Serra d’Or de novel·la 2017), d’aventures, que és també un cant al multilingüisme, i Jo soc aquell que va matar Franco (2018), una ficció històrica amb la qual el 2017 guanyà el premi Sant Jordi de novel·la i el 2019 el premi Joaquim Amat-Piniella. L’any 2021 publicà la novel·la Junil a les terres dels bàrbars, premis Òmnium i Crexells 2021.
És també autor del pamflet Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (2002), on denuncia certs aspectes de França i el nacionalisme francès, del Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans (2006) i el Diccionari entusiasta de Catalunya i dels catalans (2007), de l’assaig A cremallengua, elogi de la diversitat lingüística (2011) i de Lletres de batalla (2014), adaptació al català actual de textos de Joanot Martorell i Joan de Montpalau. L’any 2010 rebé el Premi Nacional President Lluís Companys.