OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Lluís Permanyer i Lladós

Lluís Permanyer i Lladós
© Ruben Moreno / Generalitat de Catalunya
art art
Periodista i crític d’art.
Barcelona, 5 de setembre de 1939

Estudia dret i periodisme, activitat en la qual s’ha professionalitzat. Col·laborador de la revista  Destino i, des del 1966 regularment de La Vanguardia, ha esdevingut un dels cronistes més reconeguts de Barcelona, especialment en matèria d’art, urbanisme i vida cultural en general, temes sobre els quals ha publicat nombrosos llibres, molt sovint il·lustrats: Retrobar Barcelona (1988), Establiments i negocis que han fet història (1990), Historia del Eixample (1990, ampliada el 2008 amb el títol de L’Eixample, 150 anys d’història), Barcelona, un museu d’escultures a l’aire lliure (1991), Quinze dies d’eufòria (1992), Barcelona, un paisatge modernista (1992), Biografia del passeig de Gràcia (1994), Biografia de la plaça de Catalunya (1995), l’anecdotari No la saps aquesta? (1996, premi Pere Quart d’humor i sàtira), Biografia de la Diagonal (1996), La Barcelona lletja (2004), 1.000 testimonis sobre Barcelona. La ciutat viscuda i jutjada per personatges no catalans al llarg de més de 2.000 anys (2007), L’esplendor de la Barcelona burgesa (2008), Vides privades de la Barcelona burgesa (2011), Barcelona 1900. Postals de Hauser y Menet 1894-1905 (2014), Barcelona nocturna (2016), entre d’altres. En la novel·la Un amor a l’ombra de la pedra blava (1999) presenta un procés de seducció de la ciutat sobre la protagonista

És també autor de monografies i biografies sobre escriptors i artistes: Sagarra, vist pels seus íntims (1982), Tàpies i la nova cultura (1986), Clavé, escultor (1989), Miró. Noranta anys (1984, amb F. Català Roca), Brossa x Brossa (1999), memòries a partir del relat oral del poeta, Josep Puig i Cadafalch (2001), Els Rubió, una nissaga d’intel·lectuals (2003), Miró. La vida d’una passió (2003), Antoni Clavé fa memòria (2004), a més del qüestionari 43 respostes catalanes al qüestionari Proust (1967). És també autor del llibret de l’òpera Spleen (1984) del compositor Xavier Benguerel i de guions de documentals televisius sobre aspectes diversos de la ciutat, que també dirigeix i presenta: El meu Molino (2010), La Rambla, secrets d’un escenari (2011), Montjuïc, la muntanya odiada de Barcelona (2013), Passeig de Gràcia, l’escenari burgès (2020).

Ha rebut els premis Luca de Tena (1969), Ciutat de Barcelona de periodisme (1987), Nacional de Cultura de periodisme (2008), la medalla del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya (2009) i el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català (2012).

Data de revisió: 
2020-12-02

Llegir més...