Llicenciat en dret i diplomat en dret comunitari per la Universitat de Nancy (França), fou professor del Col·legi d’Europa a Bruges (Bèlgica), i més tard treballà en el departament de relacions internacionals del Partido Socialista Obrero Español (PSOE), partit en el qual milità des del 1974. Després de la victòria electoral del PSOE el 1982, entrà a l’administració i fou nomenat secretari d’estat de relacions amb les Comunitata Europees (des del 1993 Unió Europea), i fins el 1985 encapçalà l’equip que en negocià l’adhesió d’Espanya. Del 1986 al 1999 treballà en les institucions comunitàries i exercí de vicepresident de la Comissió Europea, en la qual també ocupà els càrrecs de comissari d’afers socials, educació i ocupació (1986-88), política de cooperació i desenvolupament i política pesquera comuna (1989-92), política de cooperació per al desenvolupament, relacions econòmiques exteriors amb la Mediterrània, l’Amèrica Llatina, Àsia i els països de l’ACP, i ajuda humanitària (1993-99). Després d’una curta etapa com a professor de la Universidad Carlos III de Madrid, tornà a la política activa l’any 2000 i fou elegit novament diputat al Congrés espanyol. Al gener del 2003 ingressà a l’executiva federal del PSOE, càrrec que abandonà l’any següent en ésser elegit president del Congrés, després de les eleccions generals del març. Ocupà aquest càrrec fins al final de la legislatura (novembre del 2007). Al juliol fou designat president de la Fundación Iberdrola.