Es formà com a director escènic a l’Institut del Teatre i a les sales alternatives de Barcelona. L’any 1993 fundà la companyia La d’Hac, amb la qual presentà les seves creacions com a autor i com a adaptador per a l’escena de textos no teatrals, inscrit en la línia més renovadora del teatre contemporani. S'ha caracteritzat per unes escenificacions minucioses i exigents, basades en un treball que defuig el gest previsible, que transcendeix les actituds estàndard que s’utilitzen en la vida real i que s’empara d’un humor que mai no empra els ressorts còmics tradicionals. Ha treballat principalment en el muntatge d’obres de dramaturgs actuals, tant del país (Joan Brossa, Ramon Gomis, Joan Casas, Enric Nolla, Lluís-Anton Baulenas, Paco Zarzoso i d’ell mateix) com estrangers. Cal esmentar Bernard-Marie Koltès amb La nit just abans dels boscos (1993, premi de la Crítica de Barcelona), i Perifèria Koltès (1998, premi Serra d’Or 1999), Thomas Bernhard (Abans de la jubilació, 1996) i Hervé Guibert (El joc de l’impudor, 1994), D.Mamet (Una vida al teatre, 2001); J.Puig i Ferreter (La dama enamorada, 2001); Hans Magnus Enzensberger (L’enfonsament del Titanic, 2002); E.Nolla (Àrea privada de caça, 2003), J.M.de Sagarra (El cafè de la Marina 2003), C.Batlle (Temptació, 2004), i H.Ibsen (Casa de nines, 2004). Donà a conèixer també el dramaturg búlgar Hristo Bojčev amb El coronel ocell (2000) en la seva primera escenificació al TNC. És autor de les peces Zòmit (1988), Assaig d’Hac (1990), L’alfabet de l’aigua (1996) i Peep Show Verona (1999).