En el cristianisme, hom troba la màxima sistematització doctrinal de la moral en la Summa theologica de Tomàs d’Aquino; construïda a partir de l’esquema platònic de l'exitus-reditus (sortida-retorn) i sobre la base de la filosofia aristotèlica i de la doctrina bíblica, l’obra dóna raó de la realitat existent —Déu i la creació— i de l’activitat i història humanes en marxa i retorn cap a la benaurança eterna, fi darrer del projecte moral cristià, el camí vers el qual és l’esperit de Crist encarnat en la praxi de la virtut (religiositat, amor, justícia i llibertat, tot entenent aquesta en contraposició al lliure albir). En el concret desenvolupament dels continguts morals i en llur mateixa evolució han influït sempre, d’altra banda, tant el progrés de la ciència bíblica o, en d’altres religions, de la consciència històrica del diví com tots els canvis del pensament i de la cultura en general. Davant d’aquests factors històrics que modifiquen la percepció dels valors, hom es veu obligat a replantejar la qüestió moral des de la revisió crítica dels codis morals imperants en cada època. La tasca moralitzadora, objecte de la moral, sorgeix d’una aspiració fonamental, d’un desig innat de viure i conviure feliçment que només és possible amb la pràctica del que és bo personalment i social. D’aquesta manera la moral supera l’esquema tradicional llei-consciència-acte individual i amplia la funció moralitzadora a la societat i al marc vital de l’home, marc que determina i explica molts comportaments considerats immorals; perquè és un fet que el pensament i la conducta són determinats per les formes de la vida social contemporània, i aquesta, alhora, pels valors o els contravalors que la societat persegueix. Així, la moral de la persona no té sentit fora del procés d’alliberament social, de transformació efectiva de la societat, posant en joc la creativitat humana. La funció de la moral serà, doncs, de preparar opcions humanament satisfactòries a favor de l’alliberament propi i col·lectiu, de manera que les dimensions més específiques de l’ésser humà siguin comunicades i compartides amb la mateixa gratuïtat amb què són rebudes.
f
Cristianisme