Llicenciada en filosofia i ciències de l’educació, s’inicià com a actriu en el teatre universitari. Feu cursos de dansa contemporània, tècnica vocal, interpretació, dramatúrgia actoral i direcció. El 1994 fundà Metadones, grup de teatre nascut amb esperit renovador i amb una estètica peculiar basada en la confluència de diferents disciplines artístiques (llenguatges audiovisuals, musicals i coreogràfics).
Amb aquest conjunt feu relectures heterodoxes de clàssics, com Lorca en l’espectacle La Bernarda es calva (1994), Eurípides a Medea Mix (1996) o Shakespeare a Ricard G. (2000). El 1997 dugué a terme la dramatúrgia i direcció de Pesombra, en col·laboració amb la ballarina Marta Carrasco, un muntatge de dansa teatre fet a partir dels poemes de Joan Salvat-Papasseit que obtingué el premi de la Crítica de l’Ajuntament de Barcelona. El 1998 feu parlar els actors de La Fura dels Baus en la creació escènica de Faust, versió 3.0, una insòlita prospecció al drama de Goethe en clau cibernètica. El 1999 estrenà Bernardeta Xoc al Teatre Nacional de Catalunya, on exercí com a membre del comitè assessor. Continuà la carrera de direcció amb Tractat de blanques (2001), d’Enric Nolla; Fedra+Hipòlit (2002), un espectacle de creació pròpia juntament amb Ramon Simó; T’estimaré infinit (2004), de Gemma Rodríguez; El professional (2005), de Dušan Kovačević; Pallarina, poeta i puta (2011), de Dolors Miquel; Alma i Elisabeth, l’adaptació de Persona, d’Ingmar Bergman; Cosmètica de l’enemic (2013); Confidències a Al·là (2015), adaptació de la novel·la de Sophie Azzedine; L’alè de la vida (2015), de David Hare; i Stabat Mater (2019), d’Antonio Tarantino, obra que rebé el premi Crítica Serra d’Or de teatre 2020; i I només jo vaig escapar-ne (2021), de Caryl Churchill.
Membre del consell assessor del Teatre Nacional de Catalunya (temporades 1998-99, 1999-2000 i 2000-01), fou directora del Sitges Teatre Internacional des del 2001 fins al 2004. El novembre del 2015 fou nomenada directora general de l’Institut del Teatre, on ha exercit la docència des del 1995 i del qual ha estat coordinadora acadèmica (2009-11) i directora pedagògica de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (2012-13). El febrer del 2021 dimití el càrrec de directora de l’Institut del Teatre amb motiu d’acusacions d’assetjament contra alguns docents.