Marta Vallmitjana i Alemany

(Barcelona, 1934)

Arquitecta i urbanista, filla del pintor i gravador Abel Vallmitjana i Vallès.

El 1938 emigrà amb els seus pares a Veneçuela. Atreta per les arts, féu una estada a Florència (1952-1954) i després tornà a Veneçuela, on el 1958 es graduà a Caracas en arquitectura i urbanisme per la Universitat Central de Venezuela. Es traslladà a França, a París, on amplià estudis i després, a Londres. Més tard, es doctorà en ciències, especialitat d’urbanisme, a Caracas (1984). En aquest país exerceix professionalment i també es dedica a la docència universitària. Cal subratllar el seu treball sobre la planificació del desenrotllament urbà i regional. Ha tingut diversos càrrecs: directora de l’Instituto de Urbanismo de la facultat d’arquitectura i urbanisme de la Universitat Central de Venezuela (1975-79), coordinadora del doctorat en ciències, menció urbanisme, a l’Instituto de Urbanismo (1985, 1988 i 1991), directora de la comissió d’estudis per a graduats (1981, 1988 i 1989), professora invitada a la Universitat de Cambridge, Anglaterra (1980-81), coordinadora docent de l’Instituto de Urbanismo (1986-87), etc. Prolífica autora en el seu ram, ha publicat, entre altres obres, Un modelo urbano y regional (1975-1976), Un modelo urbano-regional y su aplicación a la región Falcón-Zulia y las ciudades de Maracaibo y de la costa oriental del lago (1976), Dinàmica de los sistemas urbanos (1978-1980), Estudio de Caracas. Evolución del patrón urbano desde la fundación de la ciudad hasta el período petrolero 1567-1936 (1990) i El plan Rotival. Cincuenta años después (1992).