Fou enviat com a representant del Congrés espanyol per a assistir a la coronació de Pere IV de Portugal com a emperador del Brasil (Pere I) (1822). Partidari de l’autonomia de Cuba, destacà entre els catalans que defensaren amb mes convenciment els drets d’aquesta colònia d’ultrrmar. El 1843, quan les Corts Espanyoles denegaren la possessió de les actes a alguns diputats cubans, fou un eloqüent defensor en els casos de Saco, Escobedo, Montalvo i Armas, entre altres. En els discursos que pronuncià en defensa de la causa dels diputats cubans, advocà perqué Espanya donés una llibertat més àmplia a les seves colònies i s’adoptés un règim de caràcter federatiu. Arram del seu pensament polític, és considerat un dels precursors dels autonornistes cubans, i s’avançà en trenta anys a Francesc Pi i Margall, l’amic i defensor més prominent de la llibertat de Cuba.