Cursà estudis de mediciana a la Universitat de Barcelona. Més tard exercí com a professor d’anatomia a la Facultat de Medicina d’aquesta universitat i també a l’Escola Oficial de Practicants de Barcelona. Durant la guerra civil dirigír a Sarinyena I'àrea sanitària del que després seria el II Cos de l’Exèrcit. Després d’intervenir directament en el conflicte, fou nomenat general de Defensa Civil. El 1939 s’exilià a França, on fou cap de sanitat al camp de concentració d’Argelers, al Rosselló. S'embarcà cap a Amèrica i, després d’haver estat a l’Argentina (Mendoza), Bolívia i Xile, s’establí a l’Uruguai, on fou professor de tàctica sanitària a l’Escuela de Sanidad Militar i a la facultat de medicina de Montevideo. Director de Sanitat, organitzà la secció de defensa passiva (1942). Home d’influència i ben relacionat en el món de la medicina, presidí la Sociedad Latinoamericana de Hematología. Ben integrat a la vida i activitats dels catalans residents en aquest país, també fou president del Casal Català de Montevideo (1957 i 1966) i, quan es dividí, fundà la Llar Catalana, tot i que més tard retornà, peró, al Casal Català. Dedicat a la política activa catalanista, fou membre del Consell Nacional Català i representà durant l’exili el govern de la Generalitat de Catalunya.