Josep Martorell i Gran

(La Canonja, Tarragonès, 1898 — La Plata, Argentina, 1973)

Pintor.

El 1908, ben jove encara, emigrà amb els seus pares a Amèrica, i s’establí a l’Argentina. Inclinat vers els temes artístics, ingressà a la Universitat Nacional de La Plata, i estudià a la Facultat de Belles Arts. Més tard fou director de l’Escola de Belles Arts de Quilmes i president de la Comissiò Nacional de Belles Arts de la província de Buenos Aires. Inquiet per conèixer de prop l’Amèrica del sud, viatjà per l’ Argentina, Bolívia i el Perú. Posteriorment, exercí, des del 1925, com a professor agregat de l’Escola de Dibuix de la Universitat de la Plata . A poc a poc anà esdevenint una figura en el camp de l’art. Féu diverses exposicions, en les quals obtingué premis. Cal remarcar també algunes estades per motius artístics a ciutats com París, Roma, Londres i Madrid. Del 1947 al 1957 fou cap del departament d’art i cultura del Ministeri del Treball de Buenos Aires. La temàtica de la seva obra pictòrica fa referència sobretot al món argentí de la Pampa, del qual destacà els trets més característics dels personatges que hi habiten. Treballà principalment el dibuix al carbó. La seva obra està distribuïda a l’Argentina i a diversos paísos del món.