Arran de la revolució, el 1835 fugí a França, on acabà els estudis i fou ordenat a París el 1837. L’any següent anà a Nova Orleans i a Saint Louis (EUA). El 1839 fou nomenat director de novicis a Barrens (Missouri) i rector del Saint Charles Borromeo Seminary a Filadèlfia (1847-48). El 1854 fou nomenat bisbe de Monterey, i l’any següent s’instal·là a Santa Barbara. S'adonà que Los Angeles seria el centre geogràfic de la futura Califòrnia, i demanà a la Santa Seu de ser-hi transferit. Fou un remarcable promotor de centres educatius i assistencials. Fundà, a la seva diòcesi, els asils de Los Angeles, Santa Barbara i Santa Cruz i una acadèmia a Halister; el Col·legio de San Vicente i escoles per a noies a Los Angeles, San Luis Obispo i San Bernardino. El 1876 inaugurà la catedral de Santa Vibiana a Los Angeles, en la qual es seguí el model de l’església de Sant Miquel del Port, de Barcelona. Publicà Trating on Marriage, que tingué una bona acollida en els cercles catòlics dels Estats Units i, a més, fou traduït al castellà a Barcelona. Fou enterrat a la catedral de Santa Vibiana.