l’Hora Catalana

Nom genèric de les emissions radiofòniques fetes pels diversos grups de catalans residents en els països americans, en el quals van destacar l’Argentina, Xile, Uruguai, Méxic, Veneçuela, Brasil i Cuba.

Aquestes emissions tenien el suport econòmic de comerciants i industrials catalans residents i també, però de manera secundària, es nodrien d’aportacions econòmiques dels oients. L’emissió pionera fou la de Buenos Aires, el 4 de novembre de 1928, a ràdio Prieto, adreçada a l’audiència catalana, promoguda per Joan Ferrer i Bigatà; fou una de les primeres audicions de la radiofonia argentina. En convertir-se en un programa setmanal, emetia els diumenges al migdia, sempre amb música i cançons catalanes. Dirigida també per Miró Cairol, Solé Jornada i Antoni Domènech. Inicià un declivi, després d’anys d’esplendor, per la imposició de les lleis locals d’emprar-hi l’idioma espanyol, els problemes interns del país i la davallada d’anuncis, fins a reduir-ne l’emissió a 15 minuts. L’any 1971 fou director Ignasi Almirall, juntament amb Montserrat Llairó, Josep Font i Pere Griñó, amb el suport del Casal de Catalunya i el Montepio de Montserrat, i la incorporació posterior de Berta Cerezo, circumstàncies que li permeteren de recobrar i augmentar èxits anteriors. Però les dificultats trobades durant la dictadura militar, sobretot per la censura, afebliren novament l’emissió, que subsistí, enmig de dificultats enormes. El 30 de setembre de 1984, deixà d’emetre, després de 56 anys de programació ininterrompuda, a través de diverses ràdios —entre les quals Ràdio Rivadavia— i en ciutats com Córdoba, Mendoza, Rosario i Bahía Blanca. Amb el títol de Glossari de l’Hora Catalana (1931 i 1933), Teodor Banús i Grau publicà, en dos volums, les seves col·laboracions setmanals.

Pel que fa a l’Uruguai, les emissions començaren el 1931, a Montevideo, per les ones de Ràdio Monumental, sota l’impuls de Jaume Flor, com a director artístic, Josep Coll Monells, com a redactor, amb la participació del rapsode i cantaire Francesc Prat. S’emetia durant una hora, el diumenge al matí, i el contingut constava de comentaris polítics i fets d’actualitat de Catalunya, amb l’acompanyament de música catalana.

Pel que fa a Xile, el promotor de l’Hora Catalana fou Joan Gratacòs, el programa s’estrenà el 1934, per Ràdio Zenith, de Valparaíso, ciutat on el 1937 també aparegué a les ones l’Estona Catalana i on, a Ràdio La Unión, Moisès Serra dirigia L’Hora Cultural Catalana. El 30 de març de 1935, inicià l’emissió, dos cops la setmana, Josep Urteta, per Ràdio Becker de Santiago i, més endavant, a través de Ràdio Hucke, Ràdio Antàrtica, Ràdio Viña del Mar, i Ràdio Estació El Mercuri, que abandonaren en ser substituïda l’emissió per l’Hora Espanyola, per passar a Ràdio Americana i Ràdio Prat. Els anys quaranta, Pere Pruna, de la Unió Nacional pro Catalunya, sostenia l’espai radiofònic Catalunya per la Llibertat, d’un to polític marcadament combatiu. El 1954, Francesc Trabal i Pelai Sala, amb les germanes Núria i Montserrat Cullell, emeteren a Ràdio Rapa-Nui, propietat d’Antoni Blàvia. El 1989, se’n feu una nova edició a la Ràdio de la Universitat de Xile, a càrrec de Lluís Grau, Cristià Aguadé i Pere Pruna.

Els anys trenta, a l’Havana, Pere Boquet de Requesens fou el director de les emissions de Ràdio Catalunya, dos cops la setmana, a través de l’emissora CMCA. El 1944, el Centre Català de l’Havana inicià l’espai Catalunya Parla, cada diumenge de 12 a 1 del migdia, amb notícies de Catalunya, cançons, música i lectura d’episodis històrics. El 1945 sortia a l’aire la programació diària, en català, de la Veu de València, també a la capital cubana. A Mèxic, l’any 1945, diverses emissores retransmetien, tres programes a la setmana de l’Hora catalana. Dolors Bargalló, des de la XEFM, en dirigia la retransmissió matutina diària, a dos quarts de nou del matí, a partir de 1953. Cal remarcar també el programa de Radio Mil.

Al Brasil, a Sâo Paulo i a Veneçuela, a Caracas, amb la col·laboració de Maria Gispert, també feren emissions. La vigília de Nadal de 1933, es feu una audició de la Salve montserratina, el Virolai i L’Himne de Montserrat, en directe de Montserrat estant, per a les emissions catalanes d’Amèrica, les quals rebien el suport material de Ràdio Associació de Catalunya, que els trametia discos amb música, conferències, etc. La tardor de 1937, a través d’EAQ d’Aranajuez, la Generalitat de Catalunya començà les emissions en català, destinades als catalans d’Amèrica, cada dijous a la nit.