Antoni Julià

(Camprodon, Ripollès, 1722 — Itàlia, 1790)

Jesuïta.

Féu els estudis eclesiàstics a Barcelona. Destinat a Amèrica, anà al Nou Regne de Granada en l’expedició de 1749 per treballar a la missió de la Guajira (Veneçuela), però el projecte fracassà. Exercí el seu ministeri sacerdotal a la província de Santa Marta i ensenyà teologia a la Universidad Javeriana de Bogotà. L’any 1767, arrel de l’expulsió dels jesuïtes deixà Colòmbia per anar a Itàlia. Humanista ben representatiu de la seva època, és autor de Trasformazione della America o sia trionfo della S. Chiesa su le rovine della monarchia del dominio in America dopo la conquista fattane dai monarchi della Spagna, con riflessioni apologetiche e con l’aggiunta di una esposizione critico-espositiva (1790). Tanmateix, cal dir que les obres que li han reportat el màxim reconeixement són, d’una banda, La Perla de la América, provincia de Santa Marta, reconocida, observada y expuesta en discursos históricos (1787), de caràcter històric i geogràfic, i d’altra banda, Storia apologetica dello guasto e pregiudizi cagionati delle nazioni straniere alla nazione e monarchia spagnola nella terra ferma ed in tutta l’America meridionale .