Arran de la Guerra Civil Espanyola, el 1939, s’exilià a Mèxic. Inicià la seva formació artística en aquest país, on feu cursos de gravat a l’Escola d’Arts del Llibre (1946), amb Santos Balmori. Aviat fou il·lustrador de l’Editorial Universitària. Amplià els seus estudis, i des del 1948 treballà al taller de gravat de l’artista Carlos Alvarado Lang. Més tard fou dibuixant, a la impremta de la UNAM (Universitat Nacional Autònoma de México) i a diverses editorials (SEP, Talleres Gráficos de la Nación, etc.). Dedicat també a l’ensenyament, exercí com a professor a l’Escola Nacional d’Arts Plàstiques de la UNAM. En la seva faceta de muralista el 1964 preparà l’obra Destrucción de Tenochtitlán per al Museu de la ciutat de México i, el 1970, un relleu mural en plàstic, en col·laboració amb B. Messeguer, per a l’Hospital Infantil de l’IMAN. El 1967, pintà l’edifici d’Especialitats Mèdiques del Grupo Dalinde. Obtingué diversos premis a Mèxic i a altres països: premi de gravat al Saló Nacional de Gravat de l’Institut Nacional de Belles Arts (INBA), els anys 1955 i 1958; menció d’honor, en gravat, a la II Biennal Interamericana de Mèxic (1960); medalla d’or (1972) i premi Ciutat d’Ancona (1974) a la Biennal Internacional de la Gràfica d’Art de Florència. Des del 1953 exposà a diverses ciutats d’Amèrica i Europa.