El 1906 emigrà a Xile. Es dedicà al comerç, també fou propietari d’una oficina dedicada al negoci d’exportació de fruits xilens i exercí d’administrador civil de la intendència de l’exèrcit xilè. Amic personal del president de Xile, Carlos Ibáñez del Campo, el Ministeri d’Educació el nomenà examinador de les escoles públiques de Providencia, càrrec que exercí durant 10 anys. Fou un dels pocs catalans condecorats amb la Medalla del Mèrit, distinció atorgada als estrangers que més s’han destacat en el progrés xilé. Dins de la vida catalana en aquest país, fou soci fundador del Centre Català de Santiago de Xile i de la Mutual Catalana. Treballà alhora de periodista; fou corresponsal del “Diari de Sabadell” i també director i redactor de la revista “Noticiari Català”, que des del 1936, publicà durant 20 anys. Col·laborà sovint a la revista “Germanor”. Com a col·laborador a la premsa xilena, publicà molts articles en defensa de Catalunya i el dret a la seva llibertat com a nació lliure i sobirana. Fou nomenat també conseller del Consell Nacional Català. La Generalitat de Catalunya el nomenà delegat a Xile de la secció d’estadística per a confecionar-hi el cens dels catalans residents.