José Manuel Durão Barroso

(Lisboa, 23 de març de 1956)

José Manuel Durão Barroso

© Comissió Europea / Limerick

Polític portuguès.

Llicenciat en dret per la Universidade de Lisboa, s’especialitzà en relacions internacionals i ciència política. Professor a les universitats de Lisboa i Ginebra i de la Georgetown University (Washington, DC), els anys 1995-98 fou director del Departament de Relacions Internacionals de la Universidade Lusíada de Lisboa. Diputat des del 1985 pel Partido Social Democrata, ha ocupat càrrecs en la direcció d’aquest partit i la vicepresidència del Partit Popular Europeu. Ministre d’Afers Estrangers (1992-95) del govern portuguès, l’abril del 2002 en fou designat primer ministre, càrrec que renovà en les eleccions anticipades del setembre del 2002 i el qual renuncià el juny del 2004 per a substituir Romano Prodi al capdavant de la Comissió Europea (novembre). El setembre del 2009 fou reelegit en el càrrec (l’únic president de la Comissió, amb Jacques Lucien Jean Delors, que ha repetit mandat). Durant la seva primera legislatura fou elaborada l’anomenada Constitució Europea, retirada després del resultat contrari en els referèndums dels Països Baixos i França el 2005. Posteriorment impulsà el Tractat de Reforma de la Unió Europea (2007). Arran de l’inici de la crisi financera (2008), al capdavant de la Comissió Europea participà, al costat d’altres organismes de la UE (Banc Central i Eurogrup) i del Fons Monetari Internacional, en el disseny i l’execució dels rescats d’alguns dels països més afectats per la crisi del deute, i en el reforçament dels controls de la Unió Econòmica a través de l’anomenat Tractat d’Estabilitat (2012). Juntament amb els presidents del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, i del Parlament Europeu, Martin Schulz, el 2012 rebé el premi Nobel de la pau en representació de la Unió Europea. El juliol del 2014 el Parlament Europeu escollí Jean-Claude Juncker nou president de la Comissió perquè substituís Barroso al novembre. El juliol del 2016 fou nomenat president no executiu de Goldman Sachs International. Arran d’aquest nomenament, Juncker li retira les prerrogatives de l’expresidència de la Comissió Europea i instà el comitè d’ètica a investigar possibles conflictes d’interessos derivats de les vinculacions de Goldman Sachs amb la crisi financera del 2008.