Instal·lat a Catalunya, competí com a professional de la carretera amb els equips ONCE (1991-95) i US Postal (1998), i guanyà una etapa a la Volta a Andalusia (1993) i el trofeu de Mallorca (1994). Com a ciclista de pista obtingué els seus millors resultats. Fou set vegades campió del món, quatre en puntuació (1996, 1998, 2000, 2007) i tres en cursa a l’americana (1997, 1999, 2006), el primer títol del qual el guanyà amb Miquel Alzamora i els altres dos amb Isaac Gálvez. En els Campionats del Món també fou medalla d’argent (2003) i de bronze (1997, 2005) en la modalitat puntuació i medalla d’argent (2000, 2001) en relleus per parelles. Es proclamà campió olímpic en totes dues especialitats, en puntuació assolí la medalla d’or en els Jocs de Sydney (2000) i en cursa a l’americana, juntament amb Toni Tauler, es penjà l’or a Pequín (2008). A més, assolí la medalla de plata en puntuació en els Jocs d’Atenes (2004) i Pequín (2008). També aconseguí triomfs en diverses proves de la Copa del Món de pista i en prestigioses curses de Sis Dies Internacionals. Es retirà l’any 2009 després d’assolir la victòria en els Sis Dies de Rotterdam amb Peter Schep. Rebé la Gran Creu del Reial Orde del Mèrit Esportiu (2009).