OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Albert Salvadó i Miras

Literatura catalana
literatura lit
Escriptor i polític
Andorra la Vella, 1 de febrer de 1951 — Andorra la Vella, 3 de desembre de 2020

Enginyer industrial, el 1997, amb L’enigma de Constantí el Gran inicià una obra novel·lística en el gènere històric, en el qual introdueix sovint elements de misteri. Centrada sobretot en l’antic Egipte, el món romà i les seves campanyes imperials, i la tradició catalana, la seva obra posterior comprèn els títols següents: El mestre de Kheops (1998, premi Nèstor Luján de novel·la històrica), L’anell d’Àtila. Història d’una princesa (1999, premi Fiter i Rossell), la trilogia de Jaume I el Conqueridor (El punyal del sarraí, 2000; La reina hongaresa, 2001, i Parleu o mateu-me, 2001), L’ull del diable (2001), Els ulls d’Anníbal (2002, premi Carlemany), la trilogia L’ombra d’Alí Bei (Maleït català!, 2004; Maleït cristià, 2004, i Maleït musulmà, 2004), La gran concubina d’Amon (2005, premi Nèstor Luján) i Obre els ulls i desperta (2011). Una part de la seva obra novel·lística és dedicada al gènere negre i policíac: El rapte, el mort i el Marsellès (2000, premi Sèrie Negra de Planeta), El relat de Gunter Psarris (2001), Un vot per l’esperança (2002), L’informe Phaeton (2007) i Una vida en joc (2010). Traduïda a diverses llengües (castellà, eslovac, francès, grec, portuguès, txec), també és autor dels assaigs Un entre un milió (1991), Com caçar un bon polític (1992), la crònica El ball de la vida (2016 amb Anna Toha) i la memòria personal sobre el càncer que patia Vols viure? (2018), a més de la novel·la en castellà Libertad para satanás (1985). L’any 2017 rebé el premi Àgora Cultural per la seva contribució a la literatura andorrana. Actiu en política, milità al Partit Socialdemòcrata d’Andorra, del qual fou president (2000-04) i fou també conseller de Cultura del Comú d’Andorra la Vella (2003-07).  

Col·laboració: 
GVA
Data de revisió: 
2020-12-04

Llegir més...