Germà de Josep Nin i Tudó. Iniciat en la carrera militar als catorze anys, el 1868 fou destinat a Cuba, on participà en la guerra d’independència cubana, i s’establí durant uns 12 anys. Nomenat alferes de cavalleria (1878), un any més tard passà a la situació de reemplaçament, i el 1883 fou llicenciat. Dedicat també a la pedagogia, el 1866 fundà una escola a Barcelona, i dos anys més tard, fou nomenat professor intern, i posteriorment director, de l’escola El Santo Angel, de l’Havana. Retornat a Barcelona, el 1882, fundà una nova escola amb el mateix nom que la que dirigia a Cuba. És autor, entre d’altres, de Cartilla de moral para los niños (1877), Bellezas de la literatura española (1879), Colección de autógrafos (1880), Tratado de dibujo (1880), Para la mujer (1881) i Álbum de historia sagrada, Nociones de historia de España, Caridad y resignación , Poesías y pensamientos (1885). Tota la seva obra despertà un gran interès en els centres d’ensenyament. També tingué una intensa activitat com a autor d’articles en revistes i diaris tant cubans com barcelonins.
Joaquim Nin i Tudó
©
Escriptor.