El conqueridor català havia estat el fundador de Nueva Barcelona (1638). Comprenia un territori extens entre el Cap de Codera i Los Altos de San Felipe de Austria (actualment Cariaco), i de Codera fins a l’Orinoco. De manera general, Orpí pretenia que el sector entre els territoris de la governació de Caracas i de Cumanà —llavors anomenat Nueva Andalucía—, passés a anomenar-se Nueva Cataluña, i ho justificava per les fundacions de Nueva Barcelona i Nueva Tarragona . La petició d’Orpí a Felip IV no obtingué resposta, a causa del malestar polític entre Catalunya i la monarquia hispànica. Malgrat tot, la denominació arribà a tenir un cert estat oficiós, com ho revelen alguns documents escrits, entre els quals la coberta d’un informe de l’Audiència de Santo Domingo (1639), sobre la situació de la zona colonitzada per Orpí. Finalment, el 1654 els territoris que havien de constituir la governació de Nueva Cataluña passaren a formar part de la jurisdicció de Cumaná.