Estudià filosofia i lletres a Madrid i ha treballat en el departament de comunicació de la companyia Iberia. Es donà a conèixer com a novel·lista amb Cerbero son las sombras (1974) i es consolidà com un dels narradors més destacats de la seva generació a partir de novel·les com Visión del ahogado (1977); Papel mojado (1983); El desorden de tu nombre (1986); La soledad era esto (1990), premi Nadal; El orden alfabético (1998); Dos mujeres en Praga (2002); El Mundo (2008), autobiografia novelada per la qual rebé el Premio Nacional de Literatura; i Lo que sé de los hombrecillos (2010), entre altres títols. En la seva narrativa, la realitat acostuma a imposar-se a la ficció, com en Hay algo que no es como me dicen. El caso de Nevenka Fernández contra la realidad (2004). L’any 2008 publicà una antologia de contes Los objetos nos llaman.
Doctor honoris causa per les universitats de Torí i Oviedo (2006 i 2007, respectivament), ha rebut diversos guardons entre els que destaquen el premi de periodisme Francisco Cercedo (2005), el premi Planeta (2007) i el Premi Internacional Manuel Vázquez Montalbán en la categoria de periodisme cultural i polític (2011).