Empar Moliner i Ballesteros

(Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental, 16 de desembre de 1966)

Empar Moliner i Ballesteros

© Institut Ramon Llull

Escriptora.

Cursà estudis de periodisme i durant un temps fou actriu de teatre i de cabaret. Col·laboradora a la premsa com a columnista dels diaris El PaísAvui i Ara, participa regularment en tertúlies de Catalunya Ràdio i en programes de TV3. S’inicià com a contista amb l’obra L’ensenyador de pisos que odiava els mims (1999), gènere que predomina en la seva producció, de marcat to irònic i sovint càustic que traspua en els relats sobre la vida quotidina de gent corrent: T’estimo si he begut (2004, premi Lletra d’Or 2005), Busco senyor per amistat i el que sorgeixi (2005), No hi ha terceres persones (2010), Contes infantils contra tot pronòstic (2013), Tot això ho faig perquè tinc molta por (2016, premi Mercè Rodoreda de contes 2015), De què fuges, qui et persegueix? (2017) i És que abans no érem així (2020). Ha publicat també les novel·les Feli, estheticienne (2000, premi Josep Pla), La col·laboradora (2012) i Benvolguda (2022, premi Ramon Llull), L’any 2006 publicà el recull d’articles ¿Desitja guardar els canvis?.