OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Eduard Fernández i Serrano

Cinematografia    Teatre
Eduard Fernández i Serrano

teatre teat i cinematografia cin
Actor teatral i cinematogràfic.
Barcelona, Barcelonès, 25 d’agost de 1964

Estudià mim i pantomima a l’Institut del Teatre i, després de fer teatre al carrer i d’actuar al Teatre Llantiol, on realitzà l’espectacle Tira’t de la moto, l’any 1988 s’incorporà a Els Joglars, on romangué fins el 1993. Amb aquesta companyia participà en els espectacles Yo tengo un tío en América i Columbi lapsus. Posteriorment actuà a les ordres de directors com Lluís Pasqual (Roberto Zucco, 1993; Tot esperant Godot, 1999), Ariel García Valdés (Lear o l’actriu; 1996), Calixto Bieito (Amfitrió, 1995), Àlex Rigola (Suzuki I i II, 2001) o Lluís Homar, director i coprotagonista d’Adreça desconeguda, amb el qual el 2013 guanyà el Premi Internacional Terenci Moix per aquesta obra. A la segona meitat dels anys vuitanta començà a actuar en sèries de televisió (Ya semos europeos, 1989; Orden especial, 1992) i, posteriorment, de manera intermitent (Poblenou, 1994; Pedralbes Centre, 1995; Laura, 1998; Todas las mujeres, 2010; Descalç sobre la terra vermella, 2013; La zona, 2017; 30 monedas, 2020, etc.).

Debutà en el cinema amb Souvenir (1994, Rosa Vergés) i posteriorment actuà a Zapping (1999, Juan Manuel Chumilla), Los lobos de Washington (1999, Mariano Barroso), El portero (2000, Gonçal Suárez), el drama policíac La voz de su amo (2001, Emilio Martínez-Lázaro, premi Sant Jordi de Cinematografia), Son de mar (2001, Bigas Luna), Faust 5.0 (2001, Àlex Ollé, Isidro Ortiz i Carlos Padrissa, premis Goya, Fantasporto 2002 i Miami 2003 de cinema llatí al millor actor), El embrujo de Shanghai (2001, Fernando Trueba), Smoking Room (2002, Julio D. Wallowits i Roger Gual), A la ciutat (2003, Cesc Gay, premi Goya el 2004 al millor actor secundari), Cosas que hacen que la vida valga la pena (2004, Manuel Gómez Pereira), Hormigas en la boca (2005, Mariano Barroso), El método (2005, Marcelo Piñeyro), Alatriste (2005, Agustín Díaz Yanes), Obaba (2005, Montxo Armendáriz), La mosquitera (2010, Agustí Vila, premi Gaudí el 2011 al millor actor), Una pistola en cada mano (2012, Cesc Gay, premi Gaudí el 2013 al millor actor secundari), El Niño (2014, Daniel Monzón, premi Gaudí el 2015 al millor actor secundari), El hombre de las mil caras (2016, Alberto Rodríguez Librero, Concha de Plata del Festival de Sant Sebastià i premi Gaudí el 2017 al millor actor protagonista), Perfectos desconocidos (2017, Alex de la Iglesia), Todos lo saben (2018, Asghar Farhadi), Mientras dure la guerra (2019, Alejandro Amenábar, premi Goya el 2020 al millor actor de repartiment) i La hija de un ladrón (2019, Belén Funes), que coprotagonitzà amb la seva filla Greta Fernández i Berbel (Barcelona, 4 de febrer de 1995), guanyadora del premi a la millor actriu al Festival de Sant Sebastià del 2019 per aquesta pel·lícula.     

Col·laboració: 
ARA

Llegir més...