Provinent d’una família d’ascendència irlandesa establerta a l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), començà a jugar al club Aster de la mateixa localitat. La temporada 1986-87 es traslladà a Barcelona per incorporar-se a la secció d’handbol del FC Barcelona, on després d’aconseguir tres campionats d’Espanya juvenils i un de júnior debutà amb el primer equip la temporada 1990-91, en el qual feu tota la seva carrera esportiva fins que es retirà (temporada 2004-05) i que, a les ordres de Valero Ribera dominà durant anys l’handbol espanyol i europeu, al costat de Massip, Barrufet, Urdangarín, Ortega, Guijosa o Xepkin. Jugador en les posicions de central i d’extrem, el seu palmarès comprèn 54 títols, més que cap altre dels seus companys d’equip: set Copes d’Europa (1991, 1996-2000, 2005), dues Recopes d’Europa (1994, 1995), una Copa EHF (2003), cinc Supercopes d’Europa (1997-2000, 2003), vuit Lligues (1991, 1992, 1996-2000, 2003), sis Copes del Rei (1993, 1994, 1997, 1998, 2000, 2004), vuit Supercopes d’Espanya (1991, 1992, 1994, 1997, 1998, 2000, 2001, 2004), cinc Copes Asobal (1995, 1996, 2000, 2001, 2002), sis Lligues Catalanes (1991-95, 1997) i sis Lligues dels Pirineus (1998-2002, 2004).
Internacional en totes les categories (disputà 87 partits), fou medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Sydney (2000). També disputà els Jocs Olímpics d’Atenes (2004), dos Mundials (1993, 2003) i dos Europeus (2002, 2004).
Llicenciat en econòmiques i empresarials, un cop retirat, fou gerent de la secció d’handbol del FC Barcelona (2006-11) i de les seccions de futbol sala i hoquei sobre patins (2011-18). Des del juliol del 2017 dirigeix l’oficina del FC Barcelona a Nova York, convertint-se en el màxim responsable i representant del club al continent americà. El 2010 fou retirada la seva samarreta amb el número 4 al Palau Blaugrana.