i Maria Assumpció Balaguer i Golobart | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Maria Assumpció Balaguer i Golobart

Asunción Balaguer
Cinematografia
Asunción Balaguer
Maria Assumpció Balaguer

cinematografia cin
Actriu.
Manresa, Bages, 8 de novembre de 1925 — Cercedilla, Madrid, 23 de novembre de 2019

Estudià a l’Institut del Teatre. A la fi de la dècada de 1940 inicià la carrera teatral amb obres com L’alcova vermella, de Josep Maria de Sagarra, i el 1948 passà a formar part de la companyia Lope de Vega de Manuel Tamayo, a Madrid. Actuà per primer cop en el cinema el 1952 en Perseguidos, de José Luis Gamboa.

Casada amb Francisco Rabal Valera (1951), posteriorment actuà en una quarantena de pel·lícules interpretant papers ben diversos, entre les quals hom pot esmentar El canto del gallo (1955, R. Gil), María Rosa (1964, A. Moreno), El hermano bastardo de Dios (1986, dirigida pel seu fill Benito Rabal), El sueño del mono loco (1989, J. de Armiñán), El llarg hivern (1991, J. Camino), El hombre de la nevera (1993, V. Tamarit), El pájaro de la felicidad (1993, P. Miró), El palomo cojo (1995, J. de Armiñán), Extraños (1999, I. Uribe), Las huellas borradas (1999, E. Gabriel; premi Sant Jordi d’interpretació i premi del Festival de Màlaga), Silencio roto (2001, M. Armendáriz), Solo mía (2001, J. Balaguer), Mala uva (2004, J. Domingo), Aqua (2006, M. Almiñana), My Way (2007, J.A. Salgot), Enloquecidas (2008, J.L. Iborra), Vidas pequeñas (2009, E. Gabriel), Ciudadano Villanueva (2013, F.J. Gómez Pinteño), Huidas (2014, M. Gaspar), Barcelona, nit d’hivern (2015, D. de la Orden) i Cuervos (2016, R. Romera).

Sense abandonar el teatre, participà en dramàtics i sèries televisives com ara Cristóbal Colón/ Cristoforo Colombo (1967, V Cottafavi), Los desastres de la guerra (1981-83, M. Camus), Juncal (1987-88, J. de Armiñán), Truhanes (1993, M. Hermoso), Una gloria nacional (1994, J. de Armiñán), Yo, una mujer (1995, S. Amodeo), Géminis, venganza de amor (2002-03, J. Pavón), Gran Hotel (2011-13, J. Polo), Polseres vermelles (2013, A. Espinosa), Olmos y Robles (2015-16, E. Pérez, J. Lara) o Merlí (2015-18, H. Lozano).

El 2008 rebé el premi Plácido d’Honor del Festival Internacional de Cinema Negre, el 2012 el premi TP a la trajectòria i l’any 2013 la Creu de Sant Jordi i el premi Max a la millor actriu secundària per la seva interpretació en el musical Follies (2012), dirigit per Mario Gas.

Col·laboració: 
GVA
Data de revisió: 
2019-11-25
Llegir més...