Llicenciat en filosofia a la Universidad Complutense de Madrid i fundador del grup de pop Radio Futura (1980-92), un dels capdavanters de la Movida Madrileña i responsable de discs emblemàtics com La ley del desierto, la ley del mar (1984), La canción de Juan Perro (1987), Escuela de calor (1989) i Veneno en la piel (1990). Després de la dissolució de Radio Futura adoptà el nom de Juan Perro i començà a investigar el son cubà; es convertí en el principal valedor d’aquesta música tradicional a l’Estat espanyol gràcies a les seves col·laboracions i produccions d’artistes cubans. Fruit d’aquesta recerca són els discs de fusió de música cubana i rock Raíces al viento (1995) i La huella sonora (1997). L’any 2000 retornà al rock amb l’àlbum Mr. Hambre i el 2002 recuperà les sonoritats del son i, afegint-hi jazz i rock, elaborà Cantares de vela. El 2003 dugué més enllà la fusió de gèneres en barrejar jazz i flamenc a Fábrica de tonadas. L’any 2000 rebé un premi Max de la indústria teatral espanyola per les composicions que escriví per a l’espectacle Cacao de la companyia Dagoll Dagom.