OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Francisco Brines i Bañó

Literatura
literatura lit
Poeta.
Oliva, Safor, 22 de gener de 1932

Llicenciat en dret a Salamanca i en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid. Lector de literatura castellana a la Universitat de Cambridge i professor de castellà a la d’Oxford, és autor dels reculls Las brasas (1960, premi Adonais 1959), Materia inexacta (1965), Palabras a la oscuridad (1966, Premio Nacional de la crítica 1967), Aún no (1971), Insistencia en Luzbel (1977), Poemas a D.K (1986), El otoño de las rosas (1986, Premio Nacional de literatura 1987), El rumor del tiempo (1989), Espejo ciego (1993), La última costa (1995, premi Fastenrath 1998), Ensayo de una despedida: poesía completa (1960-1997) (1997) i Amada vida mía (2004). Ha publicat també Escritos sobre poesía española contemporánea: de Pedro Salinas a Carlos Bousoño (1995) i una edició crítica d'Ocnos, de Luis Cernuda (2002). Premi de les Lletres Valencianes (1967), Premio Nacional de las Letras Españolas (1999), Premio Reina Sofía de Poesia Iberoamericana (2010) i Premio Cervantes (2020). Membre de la Real Academia de la Lengua Española (2001).

Data de revisió: 
2020-11-17

Llegir més...