Francisco Brines i Bañó

(Oliva, Safor, 22 de gener de 1932 — Gandia, Safor, 20 de maig de 2021)

Poeta.

Llicenciat en dret a Salamanca i en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid. Lector de literatura castellana a la Universitat de Cambridge i professor de castellà a la d’Oxford, és autor dels reculls Las brasas (1960, premi Adonais 1959), Materia inexacta (1965), Palabras a la oscuridad (1966, Premio Nacional de la crítica 1967), Aún no (1971), Insistencia en Luzbel (1977), Poemas a D.K (1986), El otoño de las rosas (1986, Premio Nacional de literatura 1987), El rumor del tiempo (1989), Espejo ciego (1993), La última costa (1995, premi Fastenrath 1998), Ensayo de una despedida. Poesía completa (1960-1997) (1997) i Amada vida mía (2004). Publicà també Escritos sobre poesía española contemporánea. De Pedro Salinas a Carlos Bousoño (1995) i una edició crítica d’Ocnos, de Luis Cernuda (2002).

Fou guardonat també amb el Premi de les Lletres Valencianes (1967), el Premio Nacional de las Letras Españolas (1999), el premi Reina Sofía de Poesía Iberoamericana (2010) i el premi Cervantes (2020). Era membre de la Real Academia Española (2001).