i Andreu Carranza i Font | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels sumaris

Gran enciclopèdia catalana

Andreu Carranza i Font

Literatura
literatura lit
Escriptor.
Ascó, Ribera d’Ebre, 19 de juny de 1957

Es dedicà uns anys a la música, especialment al blues. Com a escriptor es donà a conèixer amb el relat La tinta de la immortalitat (1991), premi Recull, i amb els poemes Trilogia del deliri (1993). En aquest gènere ha publicat també A munpare (2009). El conjunt de gran part de la seva narrativa se centra en la geografia física i humana de les terres de l’Ebre, com pot comprovar-se en els relats aplegats a Aigua de València (1993), en els contes de Riu avall (1996) i en novel·les com El desert de l’oblit (1993), Llibre de les set xibeques (1997), Anjub (2000), premi Sant Joan, obra que el consolidà com a narrador, La filla de la memòria (2001), El que l’herbolària sap (2002), la novel·la històrica L’hivern del Tigre (2004), sobre la figura del general carlí Ramon Cabrera, La clau Gaudí (2007), en col·laboració amb Esteban Martín, i Impremta Babel (2009). L’any 2015 guanyà el premi Josep Pla amb la novel·la El poeta del poble, una recreació de Jacint Verdaguer, a la qual seguí Ciutat de llops (2017).

Col·laboració: 
ICG
Data de revisió: 
2018-12-14
Llegir més...