OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Juan Gelman Burichson

Literatura
literatura lit
Poeta argentí.
Buenos Aires, 3 de maig de 1930 — Ciutat de Mèxic, 14 de gener de 2014

Procedent d’una família ucraïnesa jueva emigrada a l’Argentina el 1928, el 1948 abandonà els estudis de química per dedicar-se a la literatura i la política. Alineat amb grups comunistes inspirats per la Revolució Cubana, formà part del grup poètic El pan duro (1955-63), que defensava un art compromès amb la revolució. El 1963 fou empresonat. Des del 1966 exercí de periodista i ocupà càrrecs de direcció en diverses publicacions. L’any següent s’uní a les Fuerzas Armadas Revolucionarias, fusionades als Montoneros i altres grups partidaris de la lluita armada, amb els quals dissentí progressivament.

Després del cop d’estat del 1976, visqué exiliat en diverses ciutats d'Europa i treballà com a traductor de la UNESCO fins el 1988, i finalment a Mèxic, on residí fins a la mort malgrat la caiguda, el 1983, de la dictadura argentina, la qual perseguí la seva família  (un fill seu i la seva dona foren assassinats per la policia política, i no fou fins el 2000 que identificà una neta, filla del matrimoni, donada en adopció a un policia). La seva obra, marcada per tota aquesta trajectòria, és una reivindicació del passat contra l’oblit, especialment l’imposat.

Hom pot esmentar els reculls Violín y otras cuestiones (1956), Velorio del solo (1961), Gotán (1962), Cólera buey (1964), Los poemas de Sidney West (1969), Hechos y relaciones (1980), Com/posiciones (1986), Interrupciones I i II (1986 i 1988), Carta a mi madre (1989), Salarios del impío (1993), Incompletamente (1997), Valer la pena (2001), País que fue será (2004) i Mundar (2007). Ha rebut el Premi Nacional de poesia (1997), el Pablo Neruda (2005) i el Cervantes (2007).

Col·laboració: 
GVA

Llegir més...