L’organització dels Jocs, la disposició i l’estat de les instal·lacions, i l’expectació i l’acollida entre la població aconseguiren que fossin qualificats com els millors jocs de la història, segons afirmà el mateix Joan Antoni Samaranch, president del Comitè Olímpic Internacional, en la jornada de clausura. Segons l’organització, els Jocs foren contemplats en directe per gairebé 4 milions i mig de persones i es vengueren el 87% del total d’entrades disponibles. Els millors resultats s’obtingueren en la natació, esport en què es bateren un total de dotze marques mundials. Els protagonistes principals d’aquestes fites foren la nedadora holandesa Inge de Bruijn, amb tres medalles d’or (i tres millors marques mundials) i una de bronze, el seu compatriota Pieter van Hoogenband, que aconseguí dues medalles d’or (amb dues millors marques mundials) i dues de bronze, i l’australià Ian Thorpe, que guanyà tres medalles d’or (amb tres millors marques mundials) i una d’argent. En les proves d’atletisme, en canvi, no es baté cap millor marca mundial. Amb tot, la gran figura d’aquest esport fou la velocista nord-americana Marion Jones, que aconseguí un total de cinc medalles olímpiques: tres d’or (100, 200 i 4 × 400 metres llisos) i dues de bronze (salt de llargada i 4 × 100 metres llisos). Els Estats Units foren el país amb més medalles (97), seguits de Rússia (88) i la Xina (59). Només en la prova de llançament de javelina es baté la millor marca olímpica, tant en la categoria masculina com en la femenina: el txec Jan Zelezny guanyà l’or amb un llançament de 90,17 metres i la noruega Trine Hattestad ho féu amb una distància de 68,91 metres.