Investigador del Centre de Neurobiologia i Comportament de la Universitat de Columbia, a Nova York, fou guardonat (conjuntament amb Arvid Carlsson i Paul Greengard) amb el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 2000. Posteriorment als descobriments de Carlsson i Greengard que explicaven el funcionament dels neurotransmissors a les sinapsis, Kandel relacionà aquests processos amb l’aprenentatge i la memòria. Els seus estudis, practicats amb el sistema nerviós d’un cargol marí, demostren que processos complexos, com l’aprenentatge i la memòria, depenen de canvis moleculars esdevinguts a les sinapsis implicades. La seva recerca és pionera en els intents d’explicar a nivell molecular les funcions cerebrals complexes. L’Instituto Cajal el premià l’any 1989 amb el Diploma Internacional Cajal.