Estudià ciències econòmiques i filosofia i lletres, i la seva poesia es caracteritza per la seva unitat i coherència internes. Es desenvolupa en espiral per aprofundir, en cada nou llibre, en els mateixos temes i problemes com ara la crisi del racionalisme, el sentit de la bellesa i la destrucció. Entre els seus llibres més importants cal esmentar Dibujo de la muerte (1967), El sueño de Escipión (1971), El Azar Objetivo (1975), Música para juegos de artificio (1989), Divisibilidad indefinida (1990), Verano inglés (1999), Ut pictura poesis (2001) i Espejo de la gran niebla (2002). Ha publicat també diferents estudis literaris, entre els quals, Estudios sobre teatro español del siglo XVIII (1997).