Visqué a Blanes fins als divuit anys. Llicenciada en dret i màster en administració d’empreses, ha ocupat càrrecs públics entre els quals el de sub-directora general de Formació Professional, el de directora general de l’Institut de Seguretat i Higiene en el Treball, el de consellera laboral de l’ambaixada espanyola a Washington, i el de delegada de l’ONU a Nova York. Diputada pel Partido Popular al Parlament de Catalunya del 1999 al 2003, aquest any fou novament elegida al Parlament català, però passà el 2004 al Congrés dels Diputats després de les eleccions del març d’aquest any en ser elegida per Girona.
Malgrat que no fou reelegida, a l’abril del 2008 fou designada senadora autonòmica per Catalunya en substitució de Daniel Sirera, a qui al juliol rellevà a la presidència del PP català.
Liderà la campanya del PP en les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre del 2010, en les quals el partit aconseguí el seu millor resultat al Principat (18 escons) i n’esdevingué portaveu i cap a la cambra. En el 17è congrés del PP, celebrat al febrer del 2012, fou nomenada presidenta del comitè electoral del partit. Reelegida al novembre d’aquest any al Parlament de Catalunya, destacà en les seves intervencions en aquesta cambra per la seva bel·ligerància contra el sobiranisme, i molt especialment contra el govern de la Generalitat de Catalunya presidit per Artur Mas. El 2010 fou una de les principals persones involucrades en el “cas La Camarga”, un confús afer d’espionatge polític de gran ressò. Al juliol del 2015 fou rellevada com a cap de llista del PP per a les eleccions del 27 de setembre per Xavier García i Albiol, el qual la substituí a la presidència del PP de Catalunya (març del 2017).