i Andrea Riccardi | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Andrea Riccardi

Historiografia
Andrea Riccardi
© www.santegidio.org
història hist
Historiador i activista humanitari italià.
Roma, 16 de gener de 1950

Especialitzat en la història del cristianisme i del pensament cristià contemporanis, ha estat professor a les universitats de Bari i La Sapienza, i des del 1981 és catedràtic d’història contemporània a la Terza Università degli Studi de Roma.

És autor de llibres sobre la història contemporània de l’Església: Il potere del Papa: da Pio Xiia Giovanni Paolo II (1993), Il Mediterraneo nel Novecento: religione e stati (1994), Sant'Egidio, Roma e il mondo (1996), Le politiche della Chiesa (1997) i Vescovi d’Italia: storie e profili del Novecento (2000), Il secolo del martirio. I cristiani nel Novecento (2000-2009), Governo carismatico (Milano 2003), Convivere (2006), Il “Partito romano" (2007),  L’inverno più lungo. 1943-44: Pio XII, gli ebrei e i nazisti a Roma (2008) i Giovanni Paolo II, la biografia (2010).

El 1968 fundà la comunitat de Sant Egidi, dedicat a l’ajut i als projectes de desenvolupament i, molt especialment, al diàleg i la resolució de conflictes, tasques en les quals aconseguí una gran projecció internacional. El novembre de 2011 fou designat ministre sense cartera de cooperació i solidaritat del govern tècnic italià presidit per Mario Monti que succeí el del dimissionari Silvio Berlusconi.

Ha rebut nombroses distincions, entre les quals el el Premi Internacional Catalunya (2001), el Premi Internacional per la Pau de la UNESCO (2001), el Premi de La Fundació Internacional Eugenio Balzan (2004) i el Premi Carlemany a la Unió Europea (2009). Fou ministre sense cartera de Cooperació i Solidaritat del Govern tècnic italià presidit per Mario Monti entre el 16 de novembre de 2011 i el 28 d'abril de 2013..

Llegir més...