i Marcel·lí Moreta i Amat | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Marcel·lí Moreta i Amat

Política
ciències polítiques polít
Polític.
Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1909 — Barcelona, Barcelonès, 2004

Instal·lat de jove a Barcelona, treballà a la Banca Arnús. Començà la seva trajectòria política l’any 1929, quan ingressà en les joventuts de la Lliga Catalana, i el 1933 es convertí en secretari general d’aquesta formació política. Col·laborador de Francesc Cambó, passà la Guerra Civil Espanyola a Barcelona, on formà part d’una oficina d’ajut a persones perseguides per motius polítics, entre les quals repartia diners o queviures i, en alguns casos, ajudava a sortir del país. Després de la guerra treballà a la Caixa de Jubilacions i Subsidis Socials, fins que el 1957 es féu càrrec d’un negoci familiar d’arts gràfiques, i arribà a ésser president del Sindicat del Paper i Arts Gràfiques. També fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona sota l’alcaldia de Porcioles, secretari del Consell Econòmic i Social de Catalunya i membre de la junta directiva del FC Barcelona des del 1965. L’any 1974 fou nomenat diputat provincial, i des d’aquest càrrec fou el responsable de la devolució de la seu de l’Institut d’Estudis Catalans i el primer que demanà la devolució de la documentació catalana de l’Archivo Histórico Nacional de Salamanca. Ja en la democràcia fou membre fundador del grup Concòrdia Catalana, diputat a Corts per la Unión del Centro Democrático d’Adolfo Suárez entre el 1977 i el 1982, i un dels membres de la comissió redactora de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Fou president de la Federació de Mutualitats de Catalunya (1986-96). L’any 2001 publicà Memòries d’un catalanista.

Llegir més...