Llicenciat en dret (1943), completà els estudis a Mèxic i a Espanya, on s’especialitzà en la història colonial cubana, i posteriorment ocupà diversos càrrecs empresarials a Veneçuela, on visqué exiliat entre el 1951 i el 1954, i a Mèxic. Tornà a Cuba després de la revolució castrista, i fou professor de la Universitat de Las Villas i conseller econòmic d’Ernesto Guevara. L’any 1964 publicà El ingenio. El complejo económico-social cubano del azúcar 1790-1860, una obra cabdal de la moderna historiografia social i econòmica cubana. Altres obres seves són José Antonio Saco. Estudio y biografía (1951), el recull d’articles La historia como arma (1964), Azúcar, esclavos y revolución (1790-1968), Cuba a través de su moneda (1983), El ejército español en Cuba como vía migratoria (1993) i Cuba-España España-Cuba (1997). Allunyat progressivament del règim castrista, l’any 1994 es traslladà a Miami, on demanà asil polític, i fou professor de la Universitat Internacional a Florida i a Yale.