Aleksandr Lukašenko

(Kopis, 30 d'agost de 1954)

Aleksandr Lukašenko

© Consell de la Unió Europea

Polític bielorús.

Graduat a la Universitat Estatal Mogilovskij (1975) i a l’Acadèmia Bielorussa d’Agricultura (1985), fou membre de l’exèrcit soviètic (1975-77 i 1980-82) i director de la granja estatal de Gorodets (1985). Vicepresident del Soviet Suprem de Bielorússia (1990), al desembre del 1991 votà al parlament bielorús contra la dissolució de l’URSS. El 1993 fou elegit president del comitè anticorrupció del parlament i, el 1994, president de Bielorússia.

El 1996 féu aprovar en referèndum una nova constitució que ampliava el seu mandat de quatre a set anys i accentuà el seu autoritarisme: clausurà el parlament i en designà un de nou format per diputats addictes. El seu règim, acusadament personalista, censura regularment els mitjans opositors, persegueix la dissidència i manté un control ferri sobre els partits polítics i els processos electorals. El 1998 protagonitzà un greu incident diplomàtic quan expulsà els ambaixadors dels EUA i d’estats de la UE. El mateix any signà un acord d’unió econòmica amb Rússia, posteriorment convertit en un projecte d’unió del qual fou designat president (2000), posteriorment desestimat.

El 2001, després d’haver perllongat dos anys el mandat inicial, fou reelegit president en unes eleccions fraudulentes i, en un referèndum de característiques semblants, el 2004 suprimí el límit constitucional de dos mandats consecutius. Reelegit successivament el 2006, el 2010 i el 2015 per majories aclaparadores (no menys del 75% dels vots) en eleccions sempre qualificades de fraudulentes i repressives pels observadors internacionals, a causa de la greu situació dels drets humans de Bielorússia, la Unió Europea vetà les visites de Lukašenko fins a l’octubre del 2008. L’ambivalència de les relacions amb Rússia es posà de manifest des de la primera dècada del segle XXI en l’anomenada “guerra del gas” i, en general, en les disputes entorn del subministrament energètic rus i la situació clau de Bielorússia en aquest context. D’altra banda, al juliol del 2010 signà un acord d’unió duanera amb Rússia i el Kazakhstan.