Es formà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. El 1980 en col·laboració amb Ramon Sanabria i Boix (Lleida, 1950) fundà Artigues & Sanabria Arquitectes. Les seves primeres obres mostren un historicisme contingut, com és el cas de l’Auditori Enric Granados a Lleida (1983-84), l’edifici per a la nova seu de la Diputació d’Osca (1985-87) —amb un vestíbul que conté frescs del pintor Antonio Saura— o la caserna de la Guàrdia Urbana a la Rambla de Barcelona (1984-88). Construïren també diverses obres a Sant Cugat del Vallès, com els edificis d’oficines Torreblanca (1988-91) i Nova Unió (1990-92), l’Institut Ferrer i Sensat (1991-93) i el Centre Cultural (1989-93). Dugueren a terme programes residencials a les cases Pedreño (1985-87) i Casadevall (1988-91), ambdues a Vallvidrera, i al bloc situat a la plaça d’Alfons C. Comín de Barcelona. Entre els projectes de caràcter esportiu que dissenyà cal destacar el Pavelló Olímpic d’Halterofília dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992). Destaca també la nau industrial realitzada a Viella (1989-94). Els darrers anys s’especialitzaren en obra pública, concretament en equipaments culturals, entre els quals destaquen la Biblioteca Pública de Viladecans, la Biblioteca Central d’Esplugues, l’edifici de la Facultat de Química de la Universitat Rovira i Virgili, la nova seu de l’Institut del Teatre a Barcelona (2000) i el Centre Cultural i Teatre a Leoia (Bilbao). Guanyà el premi FAD de l’opinió d’arquitectura (1994) i el premi ASEFAVE (2004). L'any 2005 Artigues es retirà de l'activitat professional i Sanabria creà RSanabria Arquitectes Associats.