i Gabriel Cardona i Escanero | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Gabriel Cardona i Escanero

Historiografia
història hist
Historiador.
Maó, 1938 — Barcelona, 5 de gener de 2011

Fou militar i formà part de la Unión Militar Democrática. Llicenciat i doctorat en història a la Universitat de Barcelona, hi fou professor d’història contemporània en abandonar l’exèrcit després de l’intent de cop d’estat del vint-i-tres de febrer . Destacat especialista en la història de l’exèrcit espanyol contemporani i sobre la Guerra Civil Espanyola, publicà més de trenta obres sobre aquest tema.

Sobresurten Historia del ejército. El peso de un grupo social diferente (1983), El poder militar en la España contemporánea hasta la Guerra Civil (1983), El problema militar en España (1990), Weyler, nuestro hombre en la Habana (1997), Franco y sus generales: la manicura del tigre (2000), Franco no estudió en West Point (2002), Los servicios secretos (Los tiempos del terror) (2002), La guerra del s XXI. Entre la guerra fría y las nuevas amenazas (2002), El gigante descalzo: el ejército de Franco (2003), Aunque me tires del puente. Memoria oral de la batalla del Ebro (2004), El poder militar en el franquismo (2008), A golpes de sable (2008),  Alfonso XIII, el rey de espadas (2010) i Cuando nos reíamos del miedo (2010). El 2009 dirigí, amb Manuel Esteban Cano, l'Atlas de la guerra civil a Barcelona.

Col·laboració: 
CaSan
Llegir més...