Doctorat a les universitats de Lovaina (1947) i París (1958), des del 1943 fou estret col·laborador d’Henri Piéron i director adjunt del Laboratoire de Psychologie Experimentale des Sensations a l’École Pratique des Hautes Études de París, del qual esdevingué director el 1952. Investigà la percepció del temps i del ritme, el llenguatge i la memòria. Col·laborà en la reestructuració de la Universitat de París (1970), contribuí decisivament en el desenvolupament de la psicologia acadèmica a França i a establir lligams entre aquesta i la psicologia americana.