En la seva primera joventut fou seminarista i mestre d’escola, figures (la primera en forma de capellà) recurrents en la seva obra. S'inicià com a escriptor d’històries curtes per a The New Yorker (1959), de les quals publicà dues col·leccions: The Saucer of Larks i The Gold in the Sea, i per a la ràdio. Des dels anys seixanta es projectà sobretot com a autor teatral, i després d'uns inicis discrets (A Doubtful Paradise, 1960; The Enemy Within, 1962) es consolidà amb Philadelphia, Here I Come! (1964), Translations (1980) i Dancing at Lughnasa (1990), amb la qual guanyà el premi Laurence Olivier (1991) i tres premis Tony en 1992, obres que es representaren a l'Abbey Theatre de Londres i a Broadway, on la seva obra tingué sempre ressò, bé que fluctuant. També cal esmentar The Freedom of the City (1973), Living Quarters (1977), Faith Healer (1979), Aristocrats (1979)Translations, The Communication Cord (1982), la seva única comèdia, Molly Sweeney (1994) i, de la producció final, Afterplay (2002), Performances (2003), The Home Place (2005) i una versió molt personal de Hedda Gabler (2008). L'arrelament de les seves obres en la realitat del seu país es manifesta en la localització de gairebé totes a Ballybeg (‘poblet’ en irlandès), localitat inventada però fàcilment identificable amb la població real de Glenties (Derry), i també en la temàtica: una al·legoria de les identitats dividides, d'enfrontaments per la dualitat dominació-subordinació, els codis de comunicació divergents i altres conflictes similars. Tot i aquesta clara identificació amb la problemàtica nord-irlandesa, es mantingué sempre allunyat de l’escena política. Amb Stephen Rea fou cofundador, el 1980, del Field Day Theatre Company, a Derry, del qual fou un dels mentors fins el 1994. Membre de l’Acadèmia de Lletres Irlandesa (1972), de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres (1996) i de la Reial Societat Britànica de Literatura (1998).